La tarea de traduccion en la Edad Media no se circunscribia al ambito del traslado de palabra a palabra. Incluia, sobre todo, glosas y comentarios que ayudaban al lector a interpretar los textos traducidos. Estos materiales influyen en la recepcion, lectura y en las posibilidades de la exploracion literaria. Martorell crea la ficcion de traduccion en su prologo; al margen de este dato, se observa la constante presencia de Seneca como maximo influjo en la epoca, que funciona de modelo y fuente de la escritura catalana del siglo XV. "El Seneca tragic (...) es tambe un dels models amb mes rendiment en el Tirant lo Blanc. Mes i tot: juntament amb l’Ovidi de les Heroides, es una de les peces essencials del «sistema» de models i referents literaris de la novel·la; un «sistema» definit per l’exclusivitat dels textos escrits en llengua vulgar, i una novel·la cavalleresca que deu la seva dimensio retorica a dues grans categories de models: d’una banda, els dos classics citats ara mateix, que arriben a Martorell i a l’escriptura del Tirant lo Blanc mediatitzats per la traduccio al catala (com l’hi arriba tambe una obra llatina doscentista de tema antic tan essencial per a la novel·la com la Historia destructionis Troiae, de Guido delle Colonne); de l’altra, autors vulgars moderns que, en servir-se d’aquests mateixos auctores com a models i fonts de la propia escriptura, els han filtrat i els han posat al servei d’una dimensio retorica i sentimental que esdevindra tambe modelica; al capdavant, el Giovanni Boccaccio de l’Elegia di madonna Fiammetta—i secundariament del Filocolo i del Decameron—, i, seguint-lo en els territoris hispanics, Juan Rodriguez del Padron i Joan Rois de Corella, aquest darrer esdevingut pauta de l’escriptura del Tirant i guia de l’aproximacio de Martorell a la retorica dels classics. El caracter compacte, coherent d’aquesta tradicio literaria sumariament esbossada permet a Martorell un sostingut treball de reescriptura de les seves fonts, que son seleccionades, imitades, manipulades i recombinades en un esforc per emular les tecniques compositives de l’escriptura culta i per dotar d’una nova dignitat literaria la vella tradicio de la narrativa cavalleresca." (pp. 23-24)